Fran Arráez, director de NOMÉS QUAN PLOU, ens parla de l’espectacle

“Les guerres són abominables. Les històries de supervivència i de lluita segueixen vives, com alguns dels seus protagonistes. D’altres no. D’altres es deixaren la vida en defensa dels drets i de la millora de les condicions socials i laborals de les quals ara gaudim. És el cas d’Aurora Picornell. Aina de Cos recupera la seva història com a punt de partida per a parlar de la memòria, del dolor i de la lluita, i també de l’amor. A través del record d’Aurora, volem donar veu a totes les dones, moltes d’elles silenciades, que cregueren i lluitaren per un món més just i més feliç.

Les nostres padrines, les seves mares, les mares de les seves mares, es varen deixar la pell perquè poguéssim llegir i escriure ja fóssim nins o nines, que el fet que ser un home o una dona no marqués una diferència respecte dels drets i oportunitats, o també per a l’accés a una feina digna per a tothom.

Feim teatre per contar històries que consideram necessàries, en un viatge on les emocions són el nostre vehicle. “Només quan plou” és un viatge poètic en el qual s’enfronten els herois quotidians amb els  botxins. Un viatge en el que la culpa i l’amor es troben ballant un bolero. Un ball que neix dels malsons i els records. És el cant a una memòria molt recent encara, malgrat ens vulguin fer veure el contrari”.

 Fran Arráez, director de NOMÉS QUAN PLOU

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *